LA CLASSE

Com definiries la intervenció docent del professor de llengua?

En el visionat de la pel·lícula “La classe” podem observar com l’educador o professor adopta una relació comunicativa jeràrquica, on aquest estableix un rol de guia reconegut pels alumnes. Impacte el fet de que els educands es dirigeixin als professor dient-li senyor professor, quedant prohibida tota possibilitat de tutejar a aquest, encara que en alguns moments també veiem com aquesta comunicació entre les dues parts, tendeix a ser d’alguna manera flexible i conciliadora, fins i tot diríem que simètrica. La comunicació es mostra d’una manera totalment bidireccional. Els educands poden rebatre al professor i poden argumentar les seves pròpies opinions, sempre i quant no faltin al respecte ni del professor ni dels seus companys. La intervenció i recriminació dels continguts per part de l’educand és totalment visible en el decurs de la pel·lícula. El educands no comprenen la insistència del professor en ensenyar-los un vocabulari i un llenguatge totalment innecessari en el context en que viuen. El professor sembla que a vegades no sigui conscient de la procedència dels seus alumnes. Utilitza noms i exemples que són aliens a les realitats dels alumnes. Aquests alumnes tenen una manca d’expectatives i per tant acudeixen desmotivats al centre escolar. Aquest fet provoca conductes que dificulten la feina del professor. El professor perd la confiança en molts dels seus alumnes i cau en l’error de tractar-los com a bàrbars sense esperances, ni futur, fet que també perceben els propis afectats. La gran franquesa del professor sorprèn els alumnes, però els seu sentit estricte de la ètica trontolla quan els joves comencen a rebutjar els seus mètodes.

Quin comportament tenen els pares dels alumnes? Influeix aquesta actitud en el seu rendiment escolar?

Els pares que apareixen en la pel·lícula sembla que tinguin un interès per que els seus fills estudiïn i puguin aconseguir una millor qualitat de vida de la que han tingut ells. Es veu com els pares acudeixen a la cita amb el tutor per conèixer de a prop quin és el rendiment escolar dels seus fills. Les entrevistes amb els pares reflexen també el desconeixement que tenen aquests respecte dels seus fills. Diria que molts no s’han encarregat de parlar amb ells, de preguntar-los quines són les seves motivacions o preferències vers la vida, o si tenen algun tipus de problema. Fins i tot diria que molts de pares creuen que l’educació dels fills és competència de l’escola i que és allà on han de rebre una formació que els faci competents.
Diria que gairebé sempre la actitud dels pares és un factor que influeix directament en el rendiment escolar. Però també s’ha de dir que molts pares sense estudis i amb treballs precaris s’impliquen molt menys en els estudis dels fills. Els fills no tenen un referent amb estudis a seguir i dels quals sol·licitar ajuda amb els temes referents als estudis, per això, en part, les seves expectatives i motivacions són gairebé nul·les.

Existeix racisme en la classe dintre de la diversitat existent? Descriu-lo.

En l’aula es perceben comportaments racistes entre els components que la formen. Cultures i actituds s’enfronten dins les quatre parets, com a símil del microcosmos de la societat francesa contemporània. Àrabs, Sudsaharians, Xinesos, i francesos de classe baixa conviuen dia a dia en barris marginals de la capital francesa. La competència per un treball i per la subsistència enfronta aquests col·lectius els quals no els queda més remei que cohabitar junts en un context desfavorable per tots, però en definitiva l’únic que hi ha. La Classe pretén escenificar aquest xoc de cultures mostrant la difícil convivència que es dóna en un país que ha apostat fortament per la interculturalitat de la seva societat com a única eina capaç de garantir l’estabilitat social.
Els nois tots són ciutadans francesos, però alhora no deixen de legitimar una identitat diferent a la dels seus companys. No es senten com un francès més, no, ells són de Malí, del Marroc, d’Algèria, de La Xina, etc. Aquesta distinció en la identitat nacional tan marcada és la que crea algunes situacions de racisme entre els propis companys de classe.

Quins problemes creus que té Suleyman? Consideres que la intervenció educativa és l'adequada? Quina haguessis fet tu?

El Suleyman segurament té problemes de relacionats amb la família. Segurament el seu progenitor no pare gaire per casa i la seva mare no te la capacitat ni l’autoritat suficient per fer entrar en raó al seu fill petit. Sueleyman està enfadat amb el món que li ha tocat viure. La marginalitat que li ha tocat viure a la seva família immigrant en una Francia rica i poderosa, on els blancs dominen la situació i els immigrants africans són considerats com a ciutadans de segona, fa que el Suleyman exterioritzi la seva ràbia a l’escola, amb el professor i fins i tot amb molts dels seus companys.
Suleyman es sent incomprès, no hi troba el seu lloc en aquell microcosmos. A més el domina una lluita interior entre el rebuig de la seva condició d’Africà en un país que no l’estima, i la por a tornar a Àfrica on encara tindria menys oportunitats de futur.
Considero que el sistema de sancions escolars francès és massa estricte. El Suleyman necessita ajuda psicològica per poder controlar la seva ràbia i aprendre a canalitzar els seus problemes personals. Està clar que el seu comportament en el centre escolar ha de tenir algun tipus de sanció. Però una expulsió pot fer que el problema que té s’agreugi, i fins i tot pot provocar l’abandonament dels estudis. Aquesta última possibilitat podria fer que el Suleyman acabés al carrer lluny de l’escola i la família cercant-se la vida mitjançant formes delictives. Per tant tindríem que el remei ha estat pitjor que la cura.
Com he dit abans la meva intervenció hagués passat per apartar a Suleyman del grup momentàniament. Hagués estudiat quina era la seva situació paternofilial i mitjançant el psicòleg o el psicopedagog hagués intentat dissenyar algun programa per ajudar-lo a exterioritzar tots els problemes que tingués l’alumne en aquell moment. Un programa d’educació emocional per aprendre a canalitzar tota la ràbia, i utilitzar tota aquesta força per orientar-la a millorar el seu comportament i el seu nivell acadèmic. Perquè en definitiva crec que el Suleyman és un noi amb un gran potencial i seria una llàstima que aquest potencial l’utilitzes per delinquir per culpa d’una mala gestió de la institució escolar.

Creus què el professor fracassa en la seva tasca? Justifica la resposta

Diria que el professor fracassa en la seva difícil tasca. Però aquí el fracàs del professor simbolitza el fracàs de tot el sistema educatiu i en general el fracàs de tota una societat. El professor intenta confiar amb els seus alumnes, però ràpidament aquesta confiança es torna amb desconfiança. En moments menysprea les capacitats dels seus alumnes i fins i tot no s’acaba de creure que puguin aconseguir res de bo en la vida. No saben escriure, no saben llegir, no es saben comportar, són com a bàrbars pensa amb molts moments els professor. Fins que finalment és així com els arriba a tractar com a bàrbars o “golfes”, com se lis vulgui dir.

Comenta en deu línies la pel·lícula des del punt de vista cinematogràfic.

La pel·lícula està ben dirigida. El director aconsegueix traslladar la història autobiogràfica de François Bégaudeau a la gran pantalla. Utilitza el format de docudrama i utilitza a actors novells i no professionals, pel que aconsegueix un afecte que l’acosta encara més al documental.
La veritat és que la traducció del títol original em sembla horrible. Entre els murs em sembla un títol molt més adient, ja que el film es desenvolupa no només en una classe si no entre els murs d’un institut gris que simbolitza el control absolut, recordant-nos a les presons d’arquitectura panòptica estudiades per Foucault en la seva obra “Vigilar i Castigar”, com per exemple el pla repetit on es divisa el pati de l’escola des de la finestra de la sala de professors.
La pel·lícula és bastant lenta i la gran quantitat de diàlegs que s’hi donen fan que el film resulti una mica pesat i avorrit. Però per altra banda el film aconsegueix reflectir les mancances del sistemes educatius i planteja les necessitats de canvi que han de portar a la construcció d’un nou model d’educació.