La discapacitat psíquica ha de poder ser compatible amb la utilització dels mitjans informàtics

Gairebé totes les pàgines i blocs que he consultat per realitzar aquesta activitat coincideixen en afirmar que els discapacitats psíquics són el col·lectiu que de moment conten amb menys possibilitats en el món de la utilització dels mitjans informàtics, encara que són ja bastants els programes que els estan ajudant a entrar en ell.
El maquinari utilitzat per a treballar amb alumnes que presenten aquest tipus de discapacitat està molt relacionat amb: adaptacions del teclat, commutadores i interruptors, control ambiental, digitalitzador de veu, interfase de commutadors, lector òptic de targetes, teclat de conceptes, sintetitzador de veu, pantalla tàctil i reconeixement de veu.
Soale: (Sistema Orientat a l'Aprenentatge de la Lectura - Escriptura) molt útil per als nens amb Síndrome de Down. S'utilitza per a aprendre a llegir i a escriure i com eina bàsica s'utilitza un PC. També pot ser molt útil per a nens sense aquesta minusvalidesa psíquica. El programa es pot descarregar i és gratuït.
Boardmaker és un programa que conté més de 3000 Símbols de Comunicació (PCS) en forma de dissenys gràfics en bitmap. La seva utilització ens ajuda a construir taulers de comunicació ràpidament, trobar i enganxar els símbols fàcilment al tauler, també, escollir la grandària i espaiat que es vulgui, imprimir i guardar el seu tauler en un disc per a usar més tard, imprimir taulers en blanc i negre o color, guardar, nomenar, trobar, enganxar i canviar la grandària d'imatges creades per nosaltres o copiat per mitjà d'un escàner, crear matèries educatives, instruccions amb imatges, llibres o pòsters. Les característiques d'aquest programa són: Cada símbol està traduït en deu idiomes i es pot trobar i imprimir en qualsevol idioma. Es poden copiar els símbols: sense text dalt, amb un idioma dalt, o amb dos idiomes dalt. Es poden afegir altres idiomes. Cada símbol està en blanc i negre o color. Hi ha una finestra de disseny, té marcs pre-fets per a crear taulers de comunicació, etc.
Aquí a Catalunya, davant la mancança de programes educatius per a nens amb paràlisi cerebral, l'Escola L'Arboç de Mataró per a nens amb discapacitats i la Politècnica de Mataró van ajuntar forces per dissenyar i desenvolupar un programa informàtic educatiu per a aquest centre. El resultat ha estat "Mosqueta 3", un programa realitzat per Toni Ferrer i dirigit especialment a nens amb discapacitats perquè puguin realitzar exercicis d'associació, causa-efecte, memòria, iniciació de la lectura, ampliació de vocabulari, etc.
Els continguts han estat elaborats per l'Escola l'Arboç en funció de les seves necessitats però són també aptes per a estimular nens de fins a 4 anys. El programa s'ha realitzat amb les eines Director8 i Flasch4 i estarà disponible en versió per a PC. "Mosqueta 3" és un nou producte de la col·lecció genèricament denominada "Mosqueta" i com novetat introdueix programes d'iniciació a la lectura i escriptura. 3 jocs amb imatge, moviment i so "Mosqueta 3" aprofita les possibilitats multimèdia i combina imatges, sons i moviments per a fer un joc atractiu. Es divideix en tres blocs:
- alfabet: treballa l'alfabet català de manera divertida. L'usuari acciona una lletra i aquesta es comença a escriure, s'escolta el seu nom i el d'una paraula de referència, i finalment hi ha un moviment.
- memory: és el joc de fer parelles de cartes i serveix per a estimular la memòria visual. - galeria: imatges animades amb música i moviment, pensades perquè els nens facin moviments visuals per a seguir l'acció. L'animació i les cançons estan especialment dissenyades per a mantenir constant l'atenció del nen.
Interacció i accessibilitat total, ja que "Mosqueta 3" s'adapta totalment a les discapacitats de cada nen ja que poden utilitzar el teclat o el ratolí els quals tenen mobilitat, o la tècnica de la indagació els quals no la tenen. Aquesta última consisteix que quan apareix en la pantalla una zona de selecció, l'usuari pot triar com vol fent un moviment amb la part del cos que pot moure i en la qual disposa d'un commutador (cap, braços, etc.).
Encara que la discapacitat psíquica sigui la discapacitat més desafavorida pel que fa a eines i programes que permeten l’accés a les noves tecnologies, poc a poc es va prenent consciència de les necessitats de desenvolupar materials que afavoreixen un integració favorable per aquest col·lectiu. Institucions públiques i privades estan posant en marxa molts de projectes per elaborar softwares i hardwares informàtics adaptats a les necessitats dels discapacitats. Deixar a persones fora l’accés a les tecnologies podria crear diferències més notables entre discapacitats i la resta de la societat.

Quan la discapacitat visual ja no és una trava per moure's pel món virtual

Suposo que els que tenim la capacitat i la sort de poder veure-hi no arribarem mai a comprendre el que sent un discapacitat visual i directament un cec. Sobreviure en aquest món físic sense l’ajuda de la vista és una feina difícil d’afrontar. Però bé, també sabem que són molts els esforços que s’han portat a terme en els últims anys per facilitar d’alguna manera la vida dels discapacitats visuals. L’escriptura i lectura de braille i els mecanismes per poder escriure en aquest codi, han estat avenços que han potenciat una millor integració d’aquests tipus de discapacitats. També associacions i escoles com La ONCE, han permès que moltes d'aquestes persones tinguin una qualitat de vida pròxima o igual als vidents.
Ara, a més, les nostres vides han caigut de ple dins un nou món, el món virtual, o com millor es coneix, Internet. Aquest nou món ha canviat les nostres vides i per tant la nostra realitat. Doncs, per un discapacitat visual, es torna a postrar davant ell una nova dificultat, la de poder accedir a aquest nou món amb les mínimes barreres possibles. Gràcies a l'arribada de les noves tecnologies s’ha aconseguit que aquestes persones desenvolupin treballs amb ordinadors com ho faria qualsevol. Alguns dels programes que es poden utilitzar per a ajudar a les persones amb discapacitat visual són: Lectura de llibres per a invidents, Soft: Zoomtext, JhText, Home Page Reader 3.0, Home Page Reader 3.0, Open Book: Ruby Edition 4.0, JAWS per a Windows 3.7.
Com a maquinària: adaptacions al teclat, teclat de conceptes; teclat, línia i impressora Braille; i sintetitzador de veu. La Universitat d'Alacant oferix un ampli ventall de pàgines, la majoria en anglès, en la qual s'oferixen tot tipus de dispositius per a invidents (DeCtalk, BraillePad, ErgoBraille, Spirit), programari, lectors i amplificadors de pantalla (Magnum, Provision32), etc. ZoomText Xtra 7.1. Es tracta d'un programa magnificador de pantalla compatible amb el sistema operatiu Windows XP. Està dissenyat per a persones amb baixa visió, ja que engrandeix la grandària dels programes en Windows i simultàniament reprodueix en veu sintetitzada els textos per la targeta de so del PC. Home Page Reader 3.0: És un navegador d’Internet que aprofita la capacitat de parla de Via Voice Outloud (Text to Speech) de IBM per a poder sintetitzar la veu juntament amb Windows Explorer Home Page Reader permet a les persones cegues o amb debilitat visual utilitzar Internet sense dificultat. Per les seves característiques converteix la informació que apareix en el monitor en text audible, facilitant la lectura de pantalles completes, paràgrafs, oracions, paraules i lletres. Open Book: Ruby Edition 4.0: Permet l'accés parlat a Internet per a persones cegues i amb debilitat visual. JAWS per a Windows 3.7: lector de pantalla per a un complet control del sistema i les aplicacions de la computadora especialment dissenyat per a persones cegues i amb debilitat visual. “ConPalabras” és un plug-in que permet que les pàgines web parlin. Permet sintetitzar missatges continguts en la pàgina HTML o fitxers VoiceXML remots. En aquesta pàgina es pot trobar el programa, descarregar-lo i veure les possibilitats de treball amb ell. Hi ha alguns programes en el mercat que permeten a les persones cegues o amb debilitat visual utilitzar l'ordinador sense cap tipus de problemes, com el lector de pantalla per a sistema operatiu Windows 95 en la seva versió HAL 95, que transforma la informació que apareix en el monitor en text audible. Per a això és necessari que es complementi amb un sintetitzador de veu, necessari per a facilitar la lectura de pantalles completes. Aquest programa reconeix tants idiomes com el seu sintetitzador de veu contingui. Així mateix, hi ha abundant programari per a facilitar a les persones amb baixa visió l'accés als ordinadors i ajudar-los en el seu treball amb tals equips. Especialment els magnificadores de pantalla i els sintetitzadors de veu, dels quals es pot trobar abundant informació en Funcaragol: Magnificadores de pantalla i aplicacions relacionades: Producte Microsoft Magnify, Producte BigShot, Producte Dragnifier, Producte Fatbits, Producte High Visibility Mouse Pointers, Producte Lunar, Producte Lunar Lite, Producte Lunar Plus, Producte MAGic, Producte MAGic for DOS, Producte Microangelo, Producte ONZE-Mega, Producte Provision32, Producte Super, Magnify, Producte Supernova, Producte Virtual Magnifying Glass, Producte Zoomer, Producte Zoom Plus, Producte ZoomPower , Producte ZoomText for DOS, Producte ZoomText Xtra - Level 1, Producte ZoomText Xtra - Level .2 Sintetitzadors de veu per programació (programari): Producte AT&T Natural Voices, Producte DECtalk, Producte Digalo TTS, Producte Keynote GOLD, Producte Lernout & Hauspie TTS3000, Producte Loquendo, Producte Microsoft Text-to-Speech, Producte Orpheus, Producte SoftVoice, Producte TruVoice, Producte ViaVoice Outloud.
La veritat és que no m’esperava mai que poguéssim trobar tantes eines i programes que contribuïssin a que les persones amb discapacitats visuals puguin accedir amb tota facilitat a les noves tecnologies i en especial al món virtual d’Internet. Llegir pàgines d’Internet, entrar en xats, navegar amb tota seguretat, imprimir informació mitjançant impressores braille. Tot un nou món de possibilitats que fan que la discapacitat en converteixi en un simple obstacle amb intenció de ser superat.

LA CLASSE

Com definiries la intervenció docent del professor de llengua?

En el visionat de la pel·lícula “La classe” podem observar com l’educador o professor adopta una relació comunicativa jeràrquica, on aquest estableix un rol de guia reconegut pels alumnes. Impacte el fet de que els educands es dirigeixin als professor dient-li senyor professor, quedant prohibida tota possibilitat de tutejar a aquest, encara que en alguns moments també veiem com aquesta comunicació entre les dues parts, tendeix a ser d’alguna manera flexible i conciliadora, fins i tot diríem que simètrica. La comunicació es mostra d’una manera totalment bidireccional. Els educands poden rebatre al professor i poden argumentar les seves pròpies opinions, sempre i quant no faltin al respecte ni del professor ni dels seus companys. La intervenció i recriminació dels continguts per part de l’educand és totalment visible en el decurs de la pel·lícula. El educands no comprenen la insistència del professor en ensenyar-los un vocabulari i un llenguatge totalment innecessari en el context en que viuen. El professor sembla que a vegades no sigui conscient de la procedència dels seus alumnes. Utilitza noms i exemples que són aliens a les realitats dels alumnes. Aquests alumnes tenen una manca d’expectatives i per tant acudeixen desmotivats al centre escolar. Aquest fet provoca conductes que dificulten la feina del professor. El professor perd la confiança en molts dels seus alumnes i cau en l’error de tractar-los com a bàrbars sense esperances, ni futur, fet que també perceben els propis afectats. La gran franquesa del professor sorprèn els alumnes, però els seu sentit estricte de la ètica trontolla quan els joves comencen a rebutjar els seus mètodes.

Quin comportament tenen els pares dels alumnes? Influeix aquesta actitud en el seu rendiment escolar?

Els pares que apareixen en la pel·lícula sembla que tinguin un interès per que els seus fills estudiïn i puguin aconseguir una millor qualitat de vida de la que han tingut ells. Es veu com els pares acudeixen a la cita amb el tutor per conèixer de a prop quin és el rendiment escolar dels seus fills. Les entrevistes amb els pares reflexen també el desconeixement que tenen aquests respecte dels seus fills. Diria que molts no s’han encarregat de parlar amb ells, de preguntar-los quines són les seves motivacions o preferències vers la vida, o si tenen algun tipus de problema. Fins i tot diria que molts de pares creuen que l’educació dels fills és competència de l’escola i que és allà on han de rebre una formació que els faci competents.
Diria que gairebé sempre la actitud dels pares és un factor que influeix directament en el rendiment escolar. Però també s’ha de dir que molts pares sense estudis i amb treballs precaris s’impliquen molt menys en els estudis dels fills. Els fills no tenen un referent amb estudis a seguir i dels quals sol·licitar ajuda amb els temes referents als estudis, per això, en part, les seves expectatives i motivacions són gairebé nul·les.

Existeix racisme en la classe dintre de la diversitat existent? Descriu-lo.

En l’aula es perceben comportaments racistes entre els components que la formen. Cultures i actituds s’enfronten dins les quatre parets, com a símil del microcosmos de la societat francesa contemporània. Àrabs, Sudsaharians, Xinesos, i francesos de classe baixa conviuen dia a dia en barris marginals de la capital francesa. La competència per un treball i per la subsistència enfronta aquests col·lectius els quals no els queda més remei que cohabitar junts en un context desfavorable per tots, però en definitiva l’únic que hi ha. La Classe pretén escenificar aquest xoc de cultures mostrant la difícil convivència que es dóna en un país que ha apostat fortament per la interculturalitat de la seva societat com a única eina capaç de garantir l’estabilitat social.
Els nois tots són ciutadans francesos, però alhora no deixen de legitimar una identitat diferent a la dels seus companys. No es senten com un francès més, no, ells són de Malí, del Marroc, d’Algèria, de La Xina, etc. Aquesta distinció en la identitat nacional tan marcada és la que crea algunes situacions de racisme entre els propis companys de classe.

Quins problemes creus que té Suleyman? Consideres que la intervenció educativa és l'adequada? Quina haguessis fet tu?

El Suleyman segurament té problemes de relacionats amb la família. Segurament el seu progenitor no pare gaire per casa i la seva mare no te la capacitat ni l’autoritat suficient per fer entrar en raó al seu fill petit. Sueleyman està enfadat amb el món que li ha tocat viure. La marginalitat que li ha tocat viure a la seva família immigrant en una Francia rica i poderosa, on els blancs dominen la situació i els immigrants africans són considerats com a ciutadans de segona, fa que el Suleyman exterioritzi la seva ràbia a l’escola, amb el professor i fins i tot amb molts dels seus companys.
Suleyman es sent incomprès, no hi troba el seu lloc en aquell microcosmos. A més el domina una lluita interior entre el rebuig de la seva condició d’Africà en un país que no l’estima, i la por a tornar a Àfrica on encara tindria menys oportunitats de futur.
Considero que el sistema de sancions escolars francès és massa estricte. El Suleyman necessita ajuda psicològica per poder controlar la seva ràbia i aprendre a canalitzar els seus problemes personals. Està clar que el seu comportament en el centre escolar ha de tenir algun tipus de sanció. Però una expulsió pot fer que el problema que té s’agreugi, i fins i tot pot provocar l’abandonament dels estudis. Aquesta última possibilitat podria fer que el Suleyman acabés al carrer lluny de l’escola i la família cercant-se la vida mitjançant formes delictives. Per tant tindríem que el remei ha estat pitjor que la cura.
Com he dit abans la meva intervenció hagués passat per apartar a Suleyman del grup momentàniament. Hagués estudiat quina era la seva situació paternofilial i mitjançant el psicòleg o el psicopedagog hagués intentat dissenyar algun programa per ajudar-lo a exterioritzar tots els problemes que tingués l’alumne en aquell moment. Un programa d’educació emocional per aprendre a canalitzar tota la ràbia, i utilitzar tota aquesta força per orientar-la a millorar el seu comportament i el seu nivell acadèmic. Perquè en definitiva crec que el Suleyman és un noi amb un gran potencial i seria una llàstima que aquest potencial l’utilitzes per delinquir per culpa d’una mala gestió de la institució escolar.

Creus què el professor fracassa en la seva tasca? Justifica la resposta

Diria que el professor fracassa en la seva difícil tasca. Però aquí el fracàs del professor simbolitza el fracàs de tot el sistema educatiu i en general el fracàs de tota una societat. El professor intenta confiar amb els seus alumnes, però ràpidament aquesta confiança es torna amb desconfiança. En moments menysprea les capacitats dels seus alumnes i fins i tot no s’acaba de creure que puguin aconseguir res de bo en la vida. No saben escriure, no saben llegir, no es saben comportar, són com a bàrbars pensa amb molts moments els professor. Fins que finalment és així com els arriba a tractar com a bàrbars o “golfes”, com se lis vulgui dir.

Comenta en deu línies la pel·lícula des del punt de vista cinematogràfic.

La pel·lícula està ben dirigida. El director aconsegueix traslladar la història autobiogràfica de François Bégaudeau a la gran pantalla. Utilitza el format de docudrama i utilitza a actors novells i no professionals, pel que aconsegueix un afecte que l’acosta encara més al documental.
La veritat és que la traducció del títol original em sembla horrible. Entre els murs em sembla un títol molt més adient, ja que el film es desenvolupa no només en una classe si no entre els murs d’un institut gris que simbolitza el control absolut, recordant-nos a les presons d’arquitectura panòptica estudiades per Foucault en la seva obra “Vigilar i Castigar”, com per exemple el pla repetit on es divisa el pati de l’escola des de la finestra de la sala de professors.
La pel·lícula és bastant lenta i la gran quantitat de diàlegs que s’hi donen fan que el film resulti una mica pesat i avorrit. Però per altra banda el film aconsegueix reflectir les mancances del sistemes educatius i planteja les necessitats de canvi que han de portar a la construcció d’un nou model d’educació.